Aquest ruquet nostrat...mmm

De Manresa cap a Cornellà. Si senyors, del “cor” de Catalunya fins al “cul” del país, allà pel Baix Llobregat. D’això se’n diu anar cap avall, en tots els sentits, tant en prestigi del lloc com en l’aspecte sexual. En qualsevol cas, i al marge del lloc on se celebri -potser és un homenatge al nostre estimadíssim President?-, cal agrair als promotors del festival porno que hagin tingut la delicadesa de deixar el “cor” al marge del sexe, i que l’hagin sabut portar aprop de la major font de plaer que hi ha, pel cas dels heterosexuals, i just al centre del plaer homosexual. És d’agrair doncs que se celebri de nou el festival, tot i que no tinc cap intenció d’anar-hi, ni a aquesta edició ni a cap altre, com tampoc ho he fet en les anteriors.

La meva única relació amb el món pornogràfic es limita a la contemplació breu d’alguna pel·lícula del seu ampli repertori, limitada en el temps a la durada d’un determinat exercici manual, que tots podeu endevinar. La veritat és que per a mi, aquest tipus de cinema, no dóna per a més. Segurament en el món de la cinematografia porno hi ha pel·lícules amb bons arguments, amb diàlegs intel·ligents, i amb una disseny d’escenaris i de fotografia equiparables al cinema “normal”, però no tinc la sort d’haver visionat cap pel·lícula porno de qualitat. Com que l’ús que faig d’aquest tipus de cinema és merament “instrumental”, ja passo prou bé amb el que tinc ocasió de veure.

El que si que els he de reconèixer -tot i no saber si l’objectiu s’acompleix-és que la intenció que relaten en l’apartat “Expositors” de la seva web m’ha emocionat especialment: Dinamitzar i normalitzar el català en el sexe, presentar productes etiquetats en català, promoció de produccions X fetes en català, plataforma d’estrelles catalanes i fòrum de reflexió i debat. Aquest darrer aspecte deu estar prou bé, però jo prefereixo destacar per sobre de tot els altres quatre. El que m’ha sobtat és que el mític Julià Peiró (és l’autèntic?) presenti un llibre anomenat “La senyora Rius de moral distreta”. M’agradaria comprovar si és la continuïtat de la nissaga dels Rius. Seria fantàstic que la protagonista fos la besnèta del viudo!!

Catalunya, país fal·líc?

Des de fa molts anys he sentit a dir que el mercat del sexe al nostre país és molt productiu, i si no tinc mal entès, bona part dels sex-shops estan en mans de “patriotes” lingüístics catalans… així que en situacions de crisi com la que ens toca viure, potser el millor serà que ens dediquem a ajudar un sector com aquest, no pas perque travessi dificultats econòmiques, sinó perquè ajudi a vigoritzar la decaiguda moral dels catalans, ara que fins i tot hem caigut als últims llocs en l’estadística de qualitat del semen. Catalans, fotem la pebrotada a remenar, que el país s’acaba, però el cardar encara no.

Per cert, i per acabar, quan arribaran al cinema porno autòcton títols com ara
“Dis…putades“, on s’expliquessin les activitats de les nostres parlamentàries.
“Amb la moral per terra, però amb el cul ben alçat” telefilm dedicat a la gent d’UDC, sempre disposats a tot.
“Fot-m’hi vaselina, que ja no puc més” narrant els sacrificis que el PSC haurà de fer per obtenir un “bon” finançament.
“Llepa-me-la amb dües llengües, millor que amb una“, explicitant la perversió sexual que més agrada als espanyolistes de Ciutadans i del PP.
“Perquè en diuen Catalunya, quan volen dir sexe“, sèrie televisiva que explicaria com determinats polítics abusen de la paraula màgica per poder seguir remenant la cigala… La sèrie podria acabar-se l’any 2014 i la productora podria ser Estem Rifant-nos els Collons (ERC).

Au, doncs, disfruteu del festival, i que el plaer no tingui aturador. Cardeu, cardeu, que el món s’acaba, però s’acaba bé… si aneu al cul de Catalunya: a Cornellà (pels catalans) Coneiá (pels kinkatas), o Allenrok (pels estocatas).