Ells van patir la no política

Això del fútbol olímpic acaba fent fastic per no parlar directament dels Jocs Olímpics, en què la pudor és insuportable. Avui mateix comencen a Pequín els 29ens Jocs Olímpics de l’era moderna. Parlar de l’esperit olímpic és un sarcasme, per això no penso fer-ho. Parlar de tota la camama de dirigents “esportius” i de representants de l’olimpisme que en lloaran les virtuts en la cerimònia inaugural, em sembla un acudit de molt mal gust, i una puntada de peu directa a la intel·ligència dels lectors. Referir-se a la no utilització de l’esport amb finalitats polítiques i/o patriòtiques és explicar una història a la vora del foc, i francament, avui no cal escalfar més l’ambient del que ja ho fa, de per si, la meteorologia.

Així doncs deixem que tota aquesta tropa de lladres, vividors, corruptes, i satràpes que xuclen de la teta olímpica escupin directament el seu “discurset” sobre els centenars de milions de persones que es delectaran amb el seguiment d’aquest esdeveniment pretesament “esportiu”, i anem a coses importants: els casos del jugador argentí Messi (F.C. Barcelona) i dels brasilers Farinha (Shalke 04) i Diego (Werder Bremen).

Gol de Metadona a Mèxic'86

El cinisme de tota la tropa que han defensat que aquests tres jugadors sudamericans juguin la competició de fútbol dels Jocs Olímpics és tant brutal, que vénen ganes d’enviar-los directament a la merda a tots. Primer van començar per dir que al Barça no li feia falta Messi per superar la prèvia de la Champions. Segurament tenen raó. No és menys cert que aquest jugador, per moltes meravelles que sigui capaç de fer, encara no ha demostrat que sigui el jugador decisiu capaç de fer guanyar títols a un club com el blaugrana, contràriament als casos de Ronaldinho, Eto’o o Deco, que ja van demostrar-ho abastament. Però si el Barça pot viure tranquil·lament sense Messi, això deu ser també vàlid per a la selecció argentina, no? Aquests argentins es passen el dia proclamant que són els millors del món, i al final resulta que depenen d’un sol jugador, quan no de les baionetes o de les mans de Déu, plenes de xeringues.

Julio Grondona, president de lAFA

Després van afirmar rotundament que respectarien la decisió dels organismes esportius. Típic d’aquesta gent afirmar allò que no tenen intenció de fer. Quan en primera instància van aconseguir el que volien, van exigir al Barça que ho acceptés i que no recorrés al TAS. Malgrat que el club va decidir tirar pel dret, van tornar a proclamar que respectarien la decisió del màxim òrgan de decisió esportiva. I quan la sentència d’aquest organisme va dictaminar que els clubs no estaven obligats a cedir els jugadors per a la competició olímpica, aleshores van treure al sant cristo gros del perjudici per als jugadors i per a l’esperit olímpic. I aleshores vinga a pressionar als clubs perquè, tot i tenir raó, cedissin al seu xantatge.

Finalment, i com era previsible, els clubs han acceptat que els tres jugadors es quedin a jugar la patxanga pequinesa, però han aconseguit, com a mínim, que les federacions argentina i brasilera acceptin fer-se càrrec de l’assegurança dels jugadors pel cas que es lesionin, i en el cas blaugrana, el compromís del mafiós Grondona, que en Messi no participarà en els dos partits amistosos que Argentina jugarà durant l’actual temporada.

Portada del diari argentí Olé

Potser és el moment de recordar que van dir un munt d’imbècils argentins -suposo que no tots ho són, però déu n’hi dó dels que són- quan en Messi va jugar amb el Barça contra la Fiorentina, el dia abans de marxar cap a Pèquin. Van insultar el club per haver exposat el “seu” jugador a una possible lesió, i com que la imbècilitat no té limit, també van carregar contra Joan Manel Serrat i contra els catalans en general. Quina gentussa, mare de Déu!!

Potser ha arribat el moment de dir la veritat a tota aquesta colla de brètols que fan de la ignorància intencionada i de la violència verbal -quan no l’amenaça- l’arma per atacar tot allò que els fa nosa: En Messi ja fa tres anys que no completa una pretemporada amb el club que li paga la fitxa. En Messi pateix lesions constants en la seva fràgil musculatura, que l’obliguen a llargs períodes de recuperació. En Messi no només es perdrà la prèvia de la Champions, sinó que no podrà jugar amb el Barça fins la tercera jornada de Lliga. En resum,  que és mentida tot el que han dit sobre el perjudici que es causaria al Barça si li facilitava la participació als Jocs Olímpics. No només és un partit contra un equip polonès. És una pretemporada sencera, 6 o 7 partits oficials, i un desgast físic i psíquic que arrossegarà com un llast durant tota la temporada. Esperem que no es lesioni durant les vacances xineses, perquè si això passa, qui n’assumirà les conseqüències: els mafiosos del COI, el president de l’AFA, la “hinchada” argentina, o la puta mare de tots ells?

La "hinchada" argentina

Per confirmar finalment que l’esperit olímpic és merda de la bona, que algú es pregunti perquè el COI no s’atreveix a proposar a la FIFA la inclusió dels Jocs Olímpics en el seu calendari oficial. Si s’hagués fet amb anterioritat, el Barça, el Shalke 04 i el Werder Bremen no haurien pogut recòrrer als tribunals esportius. Tots els drogats que ara flipareu mirant els Jocs, com les mosques miren la merda, ho sabeu tant bé com jo: perquè el COI hauria de repertir-se els beneficis econòmics amb la FIFA, cosa que ara no fa. Com que tots plegats sou uns cínics -començant pels periodistes esportius-, com a mínim estalvieu-nos, a les persones que no volem acabar sent tant imbècils com la majoria, que ens haguem d’empassar el discurset sobre la bondat de la competició olímpica, Tibet i drets humans al marge.

Joan Laporta i Lionel Messi

Finalment, només un petit consell per en Messi: tenint en compte que el Barça va pagar-te el tractament mèdic que ni la teva família ni el teu país t’oferien; tenint en compte que la teva família treballen a Catalunya gràcies al Barça; tenint en compte que el Barça t’ha ofert la gran oportunitat de la teva vida, i que et paga una fitxa considerable… tant et costava ser més considerat amb el club i el país que et permeten distreure’t amb la teva selecció? Nano, francament, esperava més de tu. Realment m’has demostrat que no passes de ser més que un vulgar mercenari. Si per mi fos, xaval, ja podries tornar-te’n a l’Argentina, a llepar el cul a la pitjor i més violenta afició del món, i que et pagui el sou l’AFA amb alguna de les seves habituals martingales. Aplaudiré els teus gols a l’igual que els del Xavi i els de l’Iniesta: amb indiferència. Els que us deveu més a les vostres “naciones” que als vostres colors us mereixeu el menyspreu. El meu, ja el teniu. Que us aprofitin el Jocs, fills de…!!

Una mostra d'on porta l'orgull malsà