Franja de Gaza

Ahir, 4 de febrer, l’ONU va desmentir la informació que va facilitar a l’opinió pública mundial el dia 6 de gener, en què acusava l’exèrcit d’Israel (Tsahal) d’haver causat la mort de 43 persones en el bombardeig de l’escola que la UNRWA tenia a Gaza, i en la qual s’hi havien refugiat centenars de palestins. Al diari Haaretz d’Israel, Maxwell Gaylord -que és Coordinador Humanitari de l’ONU a Jerusalem- ha volgut aclarir que la informació era incorrecta. Segons el propi membre de l’ONU, el dia 6 van morir tres alumnes -a l’exterior de l’escola- a causa de l’explosió de dues bombes de morter.

Camions de l'ONU

Ahir mateix, també, un portaveu de la mateixa UNRWA va acusar a la polícia de Hamàs d’haver robat ajuda humanitària destinada a la població civil palestina de la Franja de Gaza. Segons el responsable de l’ONU, 3.500 mantes i més de 400 paquets d’aliments van ser confiscats, del centre de distribució de Beach Camp. Aquest succés va esdevenir després que la UNRWA es negués a gestionar el repartiment de l’ajuda humanitària a través del Ministeri de Benestar Social, controlat per Hamàs. Molestos per la negativa de la UNRWA, diversos polícies van irrompre a les instal·lacions, i van apropiar-se de l’ajuda, destinada a 500 famíles palestines. Tant el govern d’Israel com la pròpia Autoritat Nacional Palestina han denunciat, en múltiples ocasions, l’apropiació, per part de Hamàs, de l’ajuda humanitària, així com la interferència de Hamàs a l’hora de distribuir-la entre la població de la Franja de Gaza.

Escuts humans... voluntaris?

Periodistes  presents a la Franja de Gaza, amb posterioritat a la retirada de les tropes israelianes, han pogut anar oferint informació contrastada sobre les actuacions dels membres de Hamàs durant els enfrontaments. D’entrada hi ha moltes dades que assenyalarien que el nombre de morts, per la banda palestina, se situaria entre els 500 i els 600, molts dels quals haurien estat xicots de 16 i 17, enrolats per Hamàs per ser enviats a morir. També han pogut explicar, abastament, com s’utilitzaven escoles i hospitals per a disparar misils contra territori israelià, la pràctica habitual dels militants de Hamàs de confondre’s i amagar-se entre la població civil, així com la costum d’usar hospitals com a centres logístics o bé com a magatzems armamentístics. En resum, la utilització de la població civil com a escuts humans.

La bandera dels nous feixistes

És evident, o a mi m’ho sembla, que Israel té un problema d’imatge en determinats paísos, un dels quals és el nostre. Tampoc és que sigui necessari generalitzar, perquè és evident que, per fortuna, a Catalunya molta gent ha estat capaç de sortir en defensa del poble d’Israel, i contra la barbàrie que significa una organització com Hamàs. Eines com internet han permès fer aflorar un conjunt gens menystenible de ciutadans que hem gosat plantar cara al discurs políticament correcte de la progresia que ens governa -políticament i mediàtica-, aconseguint ubicar aquest discurs mediàtic majoritari en les coordenades exactes que li correspòn: com a còmplice de la ideologia totalitària i feixista que representa l’islamisme radical.  Perquè deu ser -casualitats de la vida- que la ideologia totalitària en què es basen els nostres dirigents actuals, sent tanta simpatia vers els moviments jihadistes actuals? Tant en català com en castellà sabríem trobar-hi fàcilment aquella frase que ho explica: “Tots els extrems es toquen” i “Dios los cria y ellos se juntan”.

Diguem-li que som catalans!

A Catalunya som molts els qui estem disposats a denunciar aquesta connivència tant repugnant entre l’esquerra nostrada i el feixisme islamista. Hauríem de ser molts més? Segur. Ara que tant ens preocupem per internacionalitzar el conflicte català, jo faig una proposta que, talment com una gota d’aigua, pot ajudar a visualitzar el nostre país de cara a l’exterior. Només cal que cliqueu aquí mateix i firmeu la petició, adreçada a l’ONU, per tal que es reconegui a Hamàs com a responsable de crims de guerra. A l’apartat on posa Country (país) no és obligatori posar-hi Spain, com passa sovint a la majoria d’enquestes. Podem posar-hi Catalonia, com he fet jo mateix (petició número 48.239). No seria fantàstic que centenar o milers de ciutadans d’aquest país, com a catalans , adrecèssim una petició directa a l’ONU? Deixaríem clar que “Catalonia is not Spain” i que no volem saber res amb el feixisme. Mataríem dos ocells d’un sol tret. Perquè no fer-ho, si no costa res?