[From talk show guests!] [De talk show invités!] [Von Talkshow Gäste!] [从访谈节目嘉宾！] [В ток-шоу, гости!] [من حواري ضيوفه ] [¡Pasando de tertulianos!]
Active internet
Aquest cap de setmana he pres una decisió de la qual espero no penedir-me’n. I si aquest moment fos arribat, doncs ja l’esmenaria. M’explico. Les visites al meu blog han estat molt escadusseres. I em sembla perfecte si el personal té altres pàgines per visitar, que li agraden més, o que les troben més interessants. Però en justa reciprocitat he decidit que jo només consultaré o miraré un cert tipus de pàgins d’internet. Exclusivament les d’aquella gent que s’han interessat per conèixer les meves opinions: tots aquells que, a través del feisbuc, s’han subscrit al meu blog, posem per cas. Les de la resta, i parlant malament, que els donin pel sac directament.
Not a daily
De les pàgines que consultava abans (Cimera Extra, Crònica, El singular digital, e-noticies, Tribuna Catalana i d’altres de similars) ja no en penso consultar cap. Sabeu perquè? Perquè no informen de res que no hagi sortit ja a la premsa, o que hagi estat tractat per la televisió o per la ràdio el mateix dia que ells ho publiquen. A tall de conclusió, l’única qüestió d’interès per llegir-los seria l’opinió dels seus “comentaristes” o “opinadors”. I com que la gran majoria es repeteixen a diversos mitjans, i tinc la sospita que deuen cobrar per visites o lectures dels seus comentaris, doncs que els dongui de menjar sa tia, que jo el sou me’l guanyo dignament i només alimento el meu “ego” quan opino. Així que no penso contribuir per a res a engruixir-los la nòmina.
Understanding the world
I a més, i no és per falsa modèstia, però abans que llegir opinions que sovint són d’infim nivell, quan no repetitives, prefereixo llegir les de gent que intel·lectualment els dóna mil voltes i que, per desgràcia no surten pràcticament mai en aquest mitjans que es vanten de ser tant innovadors. Dient les coses sense embuts: per opinions les meves, que m’agraden més. Així doncs que us visiti la família! Als que us heu mantingut fidels al meu blog, em podreu seguir llegint. Estaré encantat d’enllaçar amb tots els que m’ho demaneu. I ben feliç que seré de replicar-vos, si discrepo de les vostres opinions, o d’aplaudir-vos si coincideixo. Així doncs seguiré llegint l’Enric Canela, en Fantassín, Moisés Rial, Marc Faustino, Jaume Lleial, Som i Serem, BATblogs, Agustí Colomines, Esquerra Independentista, Roger Amorós, Pere Cardús, Carles Puigdemont i poqueta gent més. Que potser em calen més opinions per fer-me una idea bastant aproximada del que passa al món?
Darrerament m’estic acostumant a fer el manta amb el pobre canari. Si jo piulo poc, el meu canari encara menys. Malgrat tot, si avui publico una entrada que no és pròpia, és perquè el motiu s’ho mereix. Formo part, com tants d’altres blocs, d’una xarxa anomenada Blocs Against Tripartit (BATblogs), que demà ha decidit que hi havia una raó per celebrar-ho, i és que ja som més de 50 blogaires a la xarxa. I la forma que hem triat ha estat la de publicar el manifest que transcric i que, òbviament subscric plenament. Els motius que em van fer decidir a formar part d’aquesta xarxa eren molt clars. Eren els de compartir una mateixa il·lusió (la de la fi d’aquesta regnat de taifes espanyolitzant i desorganitzat) amb altra gent de la xarxa. És evident que no hi som tot, atès que hi ha molts blogaires que encara no hi són, per desconeixement o bé per ignorància. Eixamplar la xarxa serà una de les múltiples formes amb què podrem fer caure… aquesta estaca podrida que ens governa!
