Els flotilleros per comptes d’anar rumb a Gaza tornaran rumb a casa. De fet ja ho van declarar després de convenir-ho amb el govern espanyol el passat dia 7, però han estat tots aquests dies marejant la perdiu perquè en cas de sortir abans s’haurien vist obligats a fer el numeret de l’honor ferit i el coratge solidari i haurien hagut de dirigir-se cap a Gaza fent trampa, com el vaixell francès Dignité (sic). Però aleshores se’ls hauria vist el llautó perquè no podien fer-ho. Veiem per què…

Però és que a més el Gernika té altres limitacions que haurien fet quedar en el ridícul més espantós l’organització espanyola en particular i, per extensió, a la resta. No ens estranyaria gaire que Manuel Tapial i el seu pare (els Manolos) haguessin posat més d’una espelmeta a santa Rita per tal que s’avortés l’operació. Resulta que la velocitat de creuer del Gernika és d’uns 8 o 9 nusos i que hauria trigat gairebé tres dies en arribar a port, suposant que els motors haguessin resistit. La distància entre el port cretenc de Kolymbari i el d’Ashdod és de 630 milles nàutiques i l’autonomia de combustible del barco no supera les 500. S’imaginen el panorama? Al segon dia, abans de topar-se amb les patrulleres israelianes, el Gernika hauria quedat a la deriva donat que no hi ha escala possible per proveir-se de combustible. El món sencer hauria pogut contemplar el show d’un vaixell “d’ajut humanitari” sense cap ajut i amb 45 progres histèrics penjats enmig del Mediterrani. Qui hauria anat a rescatar-los, els grecs o els israelians? Ens fa l’efecte que els grecs, arruïnats com estan per tres generacions, no haurien estat en disposició de gastar ni un euro per treure les castanyes del foc a una trepa que només els ha donat problemes, que els ha posat en un compromís internacional i que, a sobre, està comandada per l’inefable Manuel Tapial, que va aprofitar el viatge i l’estada a Grècia per anar a tocar una mica més els pebrots afegint-se als “Indignats” d’allà a la plaça Syntagma.

Ara només resta esperar quants dies trigarà el Gernika en recórrer les gairebé 1.300 milles nàutiques que té per endavant. Bé, no, cal esperar més coses… ¿Tindrem la sort que algun mitjà de comunicació hi enviï un corresponsal perquè ens narri en detall el final del periple? ¿Els motors resistiran o caldrà que el remolquin des de Sicília? En l’improbable cas que s’enfonsi, ¿quina companyia asseguradora se’n farà càrrec? ¿L’Agència Tributària farà un seguiment de les operacions econòmiques d’aquesta aventura anti-israeliana? ¿Quina és la procedència dels 400.000 euros que ha costat la broma? ¿Segur que només han estat 400.000 euros? ¿Alguna administració pública ha subvencionat aquest despropòsit? ¿A nom de qui està aquest vaixell tan valuós? ¿Què faran amb ell? ¿Algun organisme oficial farà un seguiment d’on van a parar els diners en cas de venda? ¿Cap partit parlamentari demanarà una comissió o una compareixença? ¿Les televisions públiques ens sorprendran amb un reportatge documentat sobre aquest afer? ¿La Fiscalia de l’estat i les forces de seguretat no hi tenen res a dir?

Sí, som conscients que tanta pregunta al final de l’entrada pot donar la sensació que es tracta de la sèrie Soap (Enredo), però aquest atac constant contra Israel no té cap gràcia, encara que ara els organitzadors proclamin que “el barco de Rumbo a Gaza se ha convertido en un símbolo de la resistencia civil frente a la injusticia y al poder de la sinrazón”, una definició que, excepcionalment, no va gaire errada. Efectivament, el Gernika i l’operació Rumbo a Gaza simbolitzen la injustícia i l’abús. La resistència civil la representem tots els que estem farts de suportar tanta impostura i que els nostres impostos es destinin a sabotejar un estat democràtic. No ens cal cap subvenció per denunciar i investigar fins on calgui aquesta operació vergonyosa.

Torneu, torneu. Us estem esperant.

Publicat al blog dels HASBARA-ts (http://hasbarats.blogspot.com/). Si algun islamo-subnormal vol comentar-lo, que s’adreci a la pàgina original. En aquest blog no hi té res a dir.