Hi ha actituds que no fan cap bé. I les declaracions del President Artur Mas —a El Periódico del diumenge 30 de gener— dient que no té clar que ha de fer el dia de la consulta sobiranista de Barcelona —10-A— en formen part. El president de la Generalitat, quan feu les declaracions sobre el vot sobiranista a Barcelona, era perfectament conscient de la possibilitat real d’esdevenir president, i intuïa  la lamentable situació de les finances de la Generalitat. O sia que ara no s’hi val a excusar-se en cap d’aquestes dues situacions per fer-se enrera. Si no volia comprometre’s, el moment d’evitar-ho era aleshores, no al cap de 6 mesos.

Jo ja he votat per correu. L'Artur Mas no pot fer el mateix?

L’argument emprat pel President, a l’afirmar que en l’actualitat ell representa 7 milions i mig de catalans, molts dels quals hi són contraris, em sembla demencial i pitjor encara, una bufetada als milers de catalans que hi són favorables, i que en un nombre superior al mig milió de persones, ja ho han expressat a les urnes. Què potser uns valen més que altres? Reblar-ho dient que en aquests moments cal evitar tot allò que generi conflicte, ho trobo una forma molt “suau” d’empastifar tot el camí recorregut des d’Arenys de Munt. Quins conflictes han generat els referèndums fins ara? M’agradaria saber-ho per saber el que m’he perdut.  L’argumentari sencer no s’aguanta per enlloc. Si les decisions polítiques s’haguessin de regir pels mateixos criteris de majoria que usa el President per la consulta de Barcelona, el govern actual de la Generalitat no n’hauria de prendre cap ni una. O potser no hi ha 73 diputats contraris a la seva política? Renunciarà, seguint la mateixa lògica, a prendre cap decisió?

Que potser tenim por del que diran?

Artur Mas, President, no seré jo qui ara et negui el pa i la sal. Entenc que tinguis recels a l’hora de prendre una decisió valenta i compromesa com ho serà, sense dubte, la de participar al referèndum del 10-A. I si aquests temors tenen raó de ser—ben possible coneixent com les gasten els polítics “democràtics” espanyols— em sembla que tens una solució ben senzilla per estalviar-vos, tant  tu com la institució, les conseqüències negatives d’un posicionament contundent sobre la independència. Fes com he fet jo i molts altres barcelonins: vota per correu, i liquida la controvèrsia comunicant-ho a la premsa després d’haver-emès el vot. Que podria passar? Que Intereconomia malparlès de tu durant dues setmanes? Artur, fer-te enrera ara seria fer el ridícul, i com deia al principi, i com sàbiament expressava sovint el primer President de la Generalitat restituïda, en Josep Tarradellas i Joan, “en política es pot fer tot, tret del rídicul”. Quan vulguis, President, vinc a Palau a recollir el teu vot.