No vull entrar de nou en polèmica pel tema del tabac. Assumeixo plenament que és el pitjor càncer de la nostra societat. Tinc ben assimilat que els qui fumem som escorrialles vicioses, que no mereixem altra cosa que ser reclosos en llocs lúgubres on gaudir de la nostra “perdició”. Estic d’acord amb què siguem expulsats de qualsevol lloc públic, i tancats on no puguem fer mal. Accepto que prohibeixin fumar a tot arreu on molestem a les persones “sanes”. Tot això m’està bé. Que ho legislin, i endavant les atxes, que ja complirem la llei. I si ho han de prohibir a pràcticament tot arreu, doncs que ho facin… però que deixin d’alliçonar-nos d’una puta vegada.

El que no em dóna la gana d’acceptar, peti qui peti, és que la meva doctora em tracti de forma desagradable, i se m’adreci amb un to despectiu, només pel fet que no vull deixar de fumar. Miri, senyora, si no li agrada com sóc, vagi-se’n a la merda, canviï de professió o aguanti’s.

El tabac mata? Doncs que el prohibeixin!

Al llarg de la meva vida de fumador hauré pagat a l’Estat a la vora de 78.000 € en impostos del tabac, més tots els impostos del treball i per la renda, que no puc concretar amb precisió, però que rondaran uns altres 100.000 € més. I ho he fet conscientment, així que no em cal sentir cap llumenera que em digui que tot això eren diners que podria haver-me estalviat. Deixant de ser espanyol me n’hauria estalviat molts més, i tampoc m’ho han permès. Els meus calés me’ls gasto com em rota. Això, ni es discuteix!

En resum, que hauré contribuït a l’economia estatal en gairebé 30 milions de les antigues pessetes. Així doncs, senyora Doctora, foti’s al seu caparró la idea que contribueixo en molta més mesura que vostè a la societat, concretament en 30 milions de pessetes més. El seu sou no neix de cap activitat productiva, contràriament al que jo faig, sinó dels diners que milions de ciutadans guanyem amb la nostra activitat… privada. Vostè podrà dir que també paga impostos, però no oblidi que el seu sou i els impostos que se’n deriven no fan res més que tornar, una part ínfima, al mateix lloc d’on van sortir: de la caixa que jo i milions de treballadors més (bastants d’ells també fumadors) ens encarreguem d’anar omplint, amb la suor de la nostra feina. Així doncs, no pretengui sentir-se superior a mi pel fet de no fumar, perquè jo treballo i vostè viu de la feina de molta gent que fan com jo mateix. En l’únic en què deu ser superior a mi és en nombre de frustracions, amargor, lletjor i quilos de més. Només cal veure-la!

La S.S. catalana celebrarà l'estalvi que els suposarà la meva mort

Vostè deu saber que jo estiraré la pota entre 15 i 20 anys abans del que em tocaria si no m’hagués afeccionat al vici dels cigarrets. I aquest luctuós fet, permetrà que el sistema s’estalviï un munt de despeses derivades del meu envelliment, per no parlar dels anys de pensions que l’estat no m’haurà d’abonar. Potser amb el que jo els regali, dinyant-la abans de temps, podran dedicar-se molts més recursos a vetllar per la salut de la resta d’afiliats a la Seguretat Social, inclosa vostè mateixa, amb la seva amargada bona “salut de ferro”.

Espero que una persona com vostè, si més no, sigui coherent en la seva estupidesa. Suposo, doncs, que deu tractar tant malament com als fumadors, a tots els conductors imprudents que han patit algun accident per la seva mala conducta; als vianants que travessant un carrer per on no toca, o fent-ho amb el semàfor amb color vermell, han estat atropellats i sofert lesions; als bevedors ocasionals o habituals que han acabat desenvolupant malalties associades al consum d’alcohol; als ciutadans que per mals hàbits alimentaris en pateixin conseqüències; o als suïcides que no havent-se’n sortit en l’intent de morir, obliguen al sistema sanitari a fer despesa en el seu tractament o cura. Algú ha pensat en el cost d’aquestes “males” decisions, o només s’estudien els costos del tabac? Doctora, no s’enganyi, aquestes conductes són tant irresponsables com les del fumador, però són decisions preses conscientment des de la llibertat de cada individu. Què no li agrada? Rasqui’s, o vagi-se’n a viure a Cuba o Corea del Nord.

Vostè deu formar part d’aquesta legió de nous Hitler de la salut, que es creuen amb el dret d’intervenir sobre les conductes de les persones. Els he de dir que vostès no tenen aquest dret, ni tant sols poden prendre-se’l, per molt que pretenguin justificar-ho emparant-se en un objectiu “superior”, com és el de la salut. Si vol dedicar-se a legislar sobre la societat, incorpori’s a la vida política, tot i que coneixent-la no li auguro massa futur.

El Doctor Mengele s'ho passaria teta amb els seus "deixebles"

En resum, doctora, espero que a finals d’any, quan li toqui visitar-me de nou a l’Hospital de Mar, hagi aprés a comportar-se com la “meva” bona “empleada-sangonera” social que és, es limiti a explicar-me l’evolució de la meva malaltia, m’informi de si la medicació que prenc és efectiva o no, em recordi que el tabac m’empitjorarà la malaltia, m’ofereixi les ajudes públiques que calgui per deixar de fumar, i sobretot que ho faci canviant la cara de pomes agres que fins avui ha exhibit i fent desaparèixer el to de funcionària soviètica que l’acompanya. Si segueix obsessionada amb fer-me de mama o de “Gran Germà” de la salut, ens les tindrem. I no li agradarà la meva reacció, li ho asseguro!

Els únics doctors impertinents que aguanto són els de les sèries de televisió, com ara el Dr. House, que si més no són genials. El meu marge de doctors idiotes ja el tenia suficientment cobert amb vostè mateixa, i amb aquell altre de Puigcerdà, que també Déu n’hi dó.

Jo sóc el “client” i vostè l’empleada, entesos, i el client sempre té la raó, fins i tot quan l’empleat creu que no és així. A finals d’any, doncs, somriure Profiden, simpatia en la seva cara rodanxona, racions d’empatia… i mort a les consignes “tripi-nazis” sobre la salut. Si vols impartir lliçons de moral, tingui, adopti o compri’s un nen, i converteixi’l en un laboratori proveta de la perfecta bona salut. Segur que el Doctor Mengele li ho agrairà eternament!