Notícia publicada al Diari Avui de 22/02/2010 El PSC demana a Mas que respongui a l’oferta d’acord anticrisi de Montilla

Ara els cal Convergència i Unió?

És curiosa la tendència què tenen els Presidents  català i espanyol del PSOE, de demanar a l’oposició que els facin propostes per sortir de la crisi. I a sobre ho fan amb aquella prepotència típica del perdonavides.  Com si diguessin “si tu no m’ajudes, el culpable seràs tu!“. A l”oposició deuen pensar què no té cap sentit estar escalfant banqueta, si els demanen que resolguin el “partit”. Té sentit que governi qui no sap com sortir-se’n? Els socialistes, que ho governen tot, usen aquesta tàctica per treure’s de sobre la patata calenta i transitar amb la màxima tranquil·litat possible el resta de legislatura, desviant de passada les culpes de la crisi cap a “la totalitat de partits polítics”, en un intent matusser d’esquivar responsabilitats. El govern faria una derivació d’aquella frase feta que la ciutadania cada cop proclama més sovint, i que diu  “tots els polítics són iguals”. D”aquesta forma  Montilla i Zapatero intentarien fomentar la idea que ningú té solució per resoldre la crisi, quan l’únic cert és que són ells els únic que no en tenen cap.

El normal seria que el govern que no té clares les mesures a prendre, o què no gosa exposar-les per la por de les conseqüències  “electorals” que se’n derivarien, es trobès isolat completament per la resta de forces polítiques. Perquè manar, aquí, a Espanya i a la resta del món, vol dir aplicar mesures, per molt dures que puguin semblar. No s’hi val a voler manar en solitari quan el vent et va a favor, i a demanar que tothom s’emmerdi quan tens el vent en contra i no trobes desllorigador a l’embolic en què et trobes.
Potser el problema és més senzill del què sembla: les mesures que ha aplicat el “nucli dur” del PSOE  i la “capitania” del Baix Llobregat, en els respectius àmbits, són un mer cataplasme per apaivagar una mica els efectes devastadors que la crisi econòmica està provocant en els treballadors, però són una llosa que  retarda la recuperació econòmica i afecta la solvència futura de les arques públiques. I deuen saber que si prenen les mesures que tots els experts recomanen, s’e'ls estroncarà el demagògic missatge esquerranós que venen, Però cal que actuïn ja, perquè la responsabilitat és seva i de culpables només se’n reconeixeran entre aquells que podent actuar no van fer-ho. I l’oposició no pot suplir el govern, malgrat que sovint els convergents es pensen, erròniament, que és possible.  Montilla, recorda que et van escollir amb un eslògan que hauries de mirar de complir: “Fets, no paraules!”. Te’n recordes, President? Què potser vols quedar-te les paraules (la típica demagògia sociata), i els “fets” (també coneguts com a marrons) prefereixes encolomar-los a l’Artur Mas?