Després de fer un segon tripartit, la satel·lització d’Esquerra eraun fet assumit per tot el món sobiranista. L’única estratègia per desmarcar-se de la tria espanyola d’ Esquerra des del 2003, era un procés de desmarcatge dels seus socis de govern. I la defenestració  d’en Josep-Lluís Carod-Rovira com a candidat electoral, anava en aquesta direcció: eliminar qualsevol vestigi que pogués identificar la “nova” Esquerra del 2010 amb l’anterior.

Intel·ligència mal usada!

El procés de revifalla del sobiranisme, que s’ha produit aquests darrers dos anys, feia entreveure un clima favorable per a Esquerra, sempre i quan pogués camuflar una mica la seva implicació en el govern “socialista” que mana a la Generalitat. I és en aquest terreny, en el del retorn a l’equidistància,  on Carod-Rovira els ha plantat cara, de la forma més intel·ligent que ha pogut i sabut. Amb la seva ferma decisió de continuar al tripartit, el Vicepresident i la resta de consellers republicans, ha bufetejat directament la cara del  Secretari General, i futur candidat republicà, sense que ningú pugui retreure-li absolutament res. El “derrotat” Josep-Lluís, maltractat i vexat pels propis des de fa temps, s’ha pres la revenja, encadenant el futur del seu partit, i dels seus “successors”, als seus designis. Ningú d’Esquerra s’atrevirà a plantejar-se una sortida -pactada- del govern, sense la complicitat dels que ara hi són, oi?

Perquè quin altre objectiu podria tenir en Carod-Rovira, per ser encara al govern, sinó el d’arruinar el futur dels seus “assassins” polítics? Mantenint-se al govern, desmunta qualsevol estratègia “sobiranista” que pretengués el seu partit. No hi ha res millor per a desmuntar la propaganda d’en Puigcercós, que recordar-los que el seu partit forma part del govern “espanyol” que deslegitima les consultes, o que defensa l’Estatut. I un argument tant demolidor només li deixa un escenari possible a en Puigcercós: intentar fer la puta i la ramoneta, com fins ara, i esperar que l’electorat s’oblidi de les conseqüències dels seus actes.

Lligat de mans i peus a la voluntat d'en Carod!

Perquè -que ningú ho oblidi-, el tripartit fou peça mestra i obra de l’estratègia d’en Joan Puigcercós. En Carod-Rovira s’assegurarà que els electors no ho oblidin d’aquí un any. Només per aquest fet, en Carod-Rovira s’ha guanyat el meu aplaudiment. Que en Carod no plegui del govern és la millor garantia possible que no puguin reeditar el tripartit els bastards que ara pretenen desentendre’s de la seva creació. Puigcercós, estàs entre Espanya i la paret. Esquerra, esteu entre l’espasa i en Carod. Afortunadament, les vostres equivocacions ja no tenen esmena, us heu sentenciat vosaltres mateixos.  Que arribi ràpid el dia que puguem executar el vostre càstig.