Quan tot just s’han començat a destapar els escàndols dels nostres polítics, els nostres representants han agafat la bandera de la regeneració democràtica. Ara tot són presses per presentar-se com els defensors d’una “reforma”, de la que tothom se n’omple la boca, però que ningú explica com hauria de ser. Tothom no, és clar. Reagrupament Independentista ja fa temps que en parla i que presenta propostes per a dur-la a terme.

El repte d’explicar-se i d’actuar, no obstant, no li correspon a Reagrupament. El tenen aquells partits que, de tant en tant, surten esquitxats per casos de corrupció. Els correspon a ells demostrar que n’han pres nota. I són ells els qui tenen els instruments per limitar-ne els casos o dificultar-ne la pràctica, per què ningú amb dos dits de front pot creure’s que la corrupció desapareixerà del tot. La corrupció és humana, i tret que algú demostri que els nostres polítics no són d’aquest món, tots poden caure en la temptació.

Alí-Montilla-Babà i els 40 alcaldes. Tot un clàssic!

El que no té cap lògica és que els partits majoritaris al nostre país es dediquin a participar d’aquesta cerimònia de la confusió que són els actes d’exhaltació de la bondat de la política. La política és bona si els que la practiquen són bons. Fer actes com els d’avui del PSC, per dir-se a si mateixos que no han de robar, que han de ser honestos, i per recordar-se que la política és un servei temporal, no professional, em fa venir al cap les imatges d’aquell heroi de la nostra infantesa, Alí-Babà  que també tenia molts amics -si no recordo malament eren 40-, i que tenien una professió dubtosa (alcaldes, potser?).

Senyor José Montilla, si vol fer creïbles les disculpes pel cas de Santa Coloma, expliqui’ns per què el senyor Luís García (Luigi) trobava obertes totes les portes dels ajuntaments socialistes metropolitans… quan havia estat expulsat del PSC? Poc Honorable Montilla, qui ens assegura que els ara imputats del PSC no es trobin les portes obertes als “seus” califats metropolitans, quan surtin de la presó?

L’honradesa, President, es demostra dia a dia, no combatent-la de paraula, a la porta de la cova d’Alí-Babà.