[ eng. Catalonia will not care as independent! ] [ esp. Me importa una mierda como será la Cataluña independiente!] [ fr. Catalogne ne feront pas attention comme indépendant! ] [ deu. Katalonien wird nicht die Fürsorge, die unabhängig! ] [ it. Catalogna non si cura, come indipendente! ] [ ch. 加泰罗尼亚也不会理会，独立！ ] [ rus. Каталония не будет заботиться как независимая! ] [ ar. كاتالونيا لن الرعاية ومستقلة! ]

Hi ha una qüestió de l’independentisme que no m’acaba de convèncer. I la diré sense cap mena de por, per què la meva militància a Reagrupament no m’obliga a ser un xaiet dòcil sense criteri. Som-hi!

I què, si n'hi ha?

Jo vull la independència del meu país per una raó ben simple: per què vull que el dia a dia de la meva nació el decidim els catalans. En resum, que me la porta fluixa si la Catalunya independent serà més o menys pròspera que ara. Tant m’és que les polítiques que fem quan siguem un estat siguin de dretes o d’esquerres, lliberals o progressistes-conservadores, que els peatges existeixin o no, que la nostra funció pública sigui eficient o sigui com l’actual,  que tinguem una sola llengua oficial o dues o tres, o les que calgui. Tant m’és que tinguem un sistema sanitari públic com l’actual, o que el sistema de pensions sigui similar a l’espanyol o basat preferentment en plans de pensions privats. I m’és ben bé igual per què per sobre de totes aquestes qüestions n’hi ha una que per a mi és més transcendent: que totes aquestes decisions puguin ser preses pels ciutadans de Catalunya, lliurement.

De veïns!

A mi això de lligar l’independentisme amb la millora de les condicions socials només em sembla un bon “espot” electoral per enganxar la gent que encara tingui recels sobre la independència, però res més. Qui es creu que els primers anys de la independència la situació seria millor que ara? Ningú, amb dos dits de front. A la llarga el que aconseguiríem seria “disposar” dels nostres recursos, que ja és prou. Però això no és garantia, en absolut, que fòssim capaços de fer-ho bé.  L’únic que et garanteix la independència és que la responsabilitat de prendre decisions sobre els ciutadans no podria ser emmascarada amb factors aliens.

Van deixar de ser nordamericans, quan el crack del 29?

I a això em referia al principi de la nota. Lligar independència amb benestar és una bestiesa, en si mateix, per què si no es produeix aquest benestar… què fem? Renunciem a la independència. La independència la vol, qui la vol, per exercir-la amb totes les conseqüències. Coneixeu el cas d’algun italià del sud, d’algun alemany després de la desfeta de la segona guerra mundial, d’algun nordamericà que després del crack del 29… decidissin deixar de ser italians, alemanys o nordamericans? Els espanyols s’han passat un munt d’anys visquent sense democràcia, en situacions econòmiques lamentables, i coneixeu algun espanyol que hagi renunciat a la seva nació per aquests motius?

I si fes falta, amb aquests!

Per què doncs els catalans hauríem de ser els primers a lligar llibertat nacional amb benestar social? L’únic que realment em fa dubtar que la independència ens reportés beneficies a llarg termini, és que quan hem tingut ocasió “d’imaginar-nos” un país pel futur (aquest invent de l’autonomia), només hem estat capaços de fer-ne una mala còpia del model espanyol. Aquí si que hi tenim un dèficit a corregir, amb urgència, per què alliberar-nos d’Espanya per ser-ne una mala còpia… val la pena? Algú diria que no. Jo afirmo que si, però tant de bó poguem evitar-ho.