Llei i Ordre: una sèrie mítica

Des de fa molts mesos hi ha un dubte que em té francament preocupat. Els programadors de televisió, tenen neurones? Aquest dubte ve a tomb de l’absurda emissió de la millor sèrie de televisió que s’ha fet mai: Law & Order (Llei i Ordre, pels curts de gambals). No acabo d’entendre -és impossible- perquè una sèrie tant ben feta, tant acurada amb els guions, amb uns actors que fan unes interpretacions prodigioses, i amb una duresa i realisme dels temes tractats digne d’elogi, no es mereix l’oportunitat de ser emesa en horari “prime time” en qualsevol de les televisions que els catalans veiem.

Durant molt mesos, La 2 de Televisió Espanyola l’oferia en horari nocturn, més o menys entre la 1 i les 2 de la matinada. L’emetien durant tots els dies de la setmana, excepte el divendres i els cap de setmana. Sense avisar a ningú, ni informar-ne als mitjans de comunicació, durant 2 setmanes van deixar d’emetre-la. De sobte, fa una setmana, van tornar a emetre-la, en aquest cas només durant els dilluns i els dimarts. En un atac de coherència desconegut en aquests paratges, van mantenir-ne l’horari. No cal dir que durant el temps que l’han emès, la repetició d’episodis ja emesos era una constant. Val a dir que alguns dels episodis s’han passat entre 4 i 5 vegades. He de dir, no obstant, que aquesta repetició no fa nosa, és clar, perquè és com veure El Padrí continuament. Les obres mestres, tant del cinema com de la televisió, es poden passar repetidament sense que per això hi perdin gens. En cada nou passi descobreixes i aprecies detalls que se t’havien passat amb anterioritat. I si ja creus que ho has vist tot, és formidable poder-ne gaudir de nou, perquè l’observació contínua de les obres mestres de l’art no avorreix.

Dick Wolf: un mite vivent!

Aquesta sèrie, produida per la National Broadcasting Corporation (NBC), s’emet des de l’any 1990. I el que és indignant és que a La 2 només hi han arribat episodis dels “spin-offs” Unitat de Victimes Especials (SVU) i d’Acció Criminal (CI). I no crec que se n’hagin ofert gaire més d’una cinquantena. En total, si no m’he descomptat, s’han produït uns 712 episodis en total, dels quals 393 corresponen a la sèrie mare L&O, 185 a L&O-SVU, i 134 a L&O-CI. Pel que llegeixo, la sèrie L&O ha estat nominada 146 vegades a diversos premis de televisió, aconseguint-ne 40. L&O-SVU ha aconseguit 64 nominacions, i 29 premis. L&O-CI ha obtingut 15 nominacions i 5 premis.

El seu productor, creador i guionista, Dick Wolf, es mereixeria un reconeixement a casa nostra, perquè a casa seva no li cal, el té de sobres: havent estat nominat a 14 premis televisius, n’ha aconseguit 10. Evidentment a aquesta sèrie fantàstica no li cal per a res ser emesa en aquest cul de món que és Catalunya, però potser al país si que li caldria fer-hi un cop d’ull. S’està emetent en l’actualitat a un munt de paísos. Paísos en els quals es dónen dos supòsits: els programadors estan mínimament informats del que es cou a la televisió a nivell mundial, i aquests considerin a l’audiència un conjunt d’espectadors enterimentats, amb capacitat i gust per apreciar productes ben fets i intel·ligents. D’aquests programadors, pel que es veu, el país en va escàs.

Repassant el nivell de les sèries americanes que arriben a les televisions que podem veure, un arriba a la conclusió que els programadors creuen que l’audiència es profundament imbècil o estúpidament infantiloide. O potser, sent malpensat, és que el que ens volen col·locar és el típic clixè sobre els Estats Units? Potser si ens dediquem a especular, resultarà que el problema de la sèrie és que és massa de dretes?

Perquè... no mires L&O?

En qualsevol cas esbrinar el perquè esdevè impossible i en conseqûència intranscendent. Algú dóna explicacions de res en aquest país? Jo només voldria acabar amb una pregunta dirigida a la senyora Mónica Terribas. A la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va manifestar que ella, com a Directora de TV3, volia fer una televisió de qualitat, sense preocupar-se gaire per l’audiència, i per això demanava calès. Senyora Terribas, coi, miri que costaria comprar la sèrie L&O, L&O-SVU i L&O-CI i després faci números Sempre i quan, és clar, sàpiga de quina sèrie li parlo. Segur que comparat amb la gasòfia de sèries que actualment ofereix la seva televisió (Herois, Fiscal Chase o Invasió), la compra de la sèrie L&O li sortiria amb una ràtio cost/benefici molt apanyadeta. I estic parlant de 712 episodis: sap quantes hores de graella podria omplir amb aquest grapat d’episodis? Si se li ocorreguès de fer-me cas -cosa que dubto- m’estalviaria el fet d’haver-la d’escoltar en castellà, fet que em fastigueja, però que malauradament no puc evitar.

Mentres tant els soferts consumidors de sèries de qualitat ens haurem de conformar amb les engrunes que ens ofereix La 2, durant les matinades de dilluns i dimarts. Tot i que sigui lamentable l’horari d’emissió, deixeu-me fer un agraïment a un dels pocs “programadors” a qui deuen quedar neurones. Per això el deuen tenir relegat al torn de nit! No sé qui és, però segur que és un heroi entre tant miserable com hi ha en el panorama televisiu. Dedicat, doncs, a tu, últim mohicà en la defensa d’una televisió digne i de qualitat; intel·ligent potser? No defalleixis, xicot, que no pot ser que la merda ho inundi tot. Deixa’ns continuar gaudint d’aquest petit oasi de decència i dignitat!